martes, 27 de noviembre de 2012

Entrevistes 2n ESO

Julia Bello 
 Bon dia a tots! Hui parlem sobre Julia Bello Bello, una dona amb ara noranta-nou anys, afectuosa i amable. Ens acompanya Antonio Valera Bello, el seu fill. Comencem! 



Bon dia Antonio! Anem a parlar sobre la teua mare…Què ens pots dir de la seua infància?
Bon dia! La meua mare va nàixer el 17 de Juny de 1913, a Barcelona. Però, el seu poble va ser “Martín del Río” a Terol.
M’agradaria saber sobre la seua família…
Allí vivia amb els seus pares, Cándido i Juliana, i els seus cinc germans.
Cinc germans! Com podien estudiar tots?
Tan sols va estudiar la ensenyança primària, en un col·legi públic.
I després…
Després, als dotze anys es va traslladar a València, per a treballar servint en una casa.
Als dotze anys! Impressionant…Va tindre parella?
Sí, va conèixer al seu posteriorment marit, Domingo Valera González.

Com va anar la relació? I fills?
Van passar per moments molt difícils; la marxa de Domingo a files a la “Guerra Civil Espanyola”; també el van fer presoner per  la “Guerra de L’Ebre” i després el servici militar… Pel que fa a fills, estem el meu germà, Pepe, i jo. També van tindre un altre fill, Domingo, però va morir als dos anys de vida per una malaltia als pulmons.


                                                Domingo mor en mil nou – cents setanta – quatre. Actualment Julia, amb    noranta – nou anys, té quatre néts i quatre besnéts, a banda de sempre, un gran somriure en la cara.

SOFÍA VALERA  - 2n ESO -









UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA: 
Hui entrevistarem a un home que va viure la Guerra Civil, 
Don José Horaci Menéndez

Bon dia, Don José Horaci, podria dir-nos com era la societat espanyola en la seua joventut?
-Bé, en la Guerra Civil, la societat es dividia en dos bàndols, els republicans i els nacionalistes, dirigits per Franco.
Què passava amb la Guerra?
-Si havies anat a l’exèrcit l’any obligatori, els republicans podien cridar-te per lluitar contra els nacionalistes en qualsevol moment.
I si una persona no anava?
-Els republicans anaven a la teua casa. En cas de trobar-te allí, si no t’ afegies al seu bàndol, t’assassinaven.
I això va passar amb algun familiar seu?
-Desgraciadament amb el meu sogre, però anava a un amagatall que hi havia al seu camp. Mai el
trobaren.
On vivia durant la Guerra Civil?  
-En San Claudi, un poble xicotet a 6 km d’Oviedo, però me’n vaig haver d’anar fora uns 2 o 3 anys, ja que els nacionalistes s’establiren a ma casa. Quan tornarem tot estava destruït menys dos cases: la meua i altra, la qual, abans he dit, va ser residència dels nacionalistes.
Quan va acabar aquesta guerra, vosté es va traure la seua oposició d’ enginyer en armament de material, no? 
-Sí, vaig traure el nº1 i van donar-me tres opcions: anar a treballar a un poble d’ Albacete, a un d’ Almeria o a Algemesí. Geogràficament, vaig triar la tercera opció.
Va haver de aprendre el valencià? 
-Sí, però no vaig poder parlar mai l’ idioma i això m’ha donat molts problemes al llarg de la meua estància en terres valencianes.
O siga, que recomanaria a tots els xiquets valencians aprendre l’idioma de la seua terra?
-Home, per suposat. És una obligació per a qualsevol xiquet valencià. Encara que  només aquest idioma servisca per a Catalunya i per a la Comunitat Valenciana, li ajudarà moltíssim en la seua vida.
Retirem  alguna pregunta?
-No, cap.

ALEJANDRO REQUENA MENÉNDEZ - 2n ESO - A

1 comentario:

  1. Enhorabuena por las entrevistas. Espero que bajo la etiqueta JO ESCRIC EN VALENCIÀ podamos disfrutar pronto de textos no relacionados con la Guerra Civil y por ende con conflictos, enfrentamientos y oposiciones. Seguro que vuestros profesores os brindan esa oportunidad creativa "D’aprofundir en el que ens uneix, en lloc d’en el que ens separa". Aprovecho para recomendar, en este blog literario, un muy interesante libro de ensayo del escritor Amin Maalouf que se titula “Las identidades asesinas” cuya reseña copio en este comentario:

    Identidades asesinas es una denuncia apasionada de la locura que incita a los hombres a matarse entre sí en el nombre de una etnia, lengua o religión. Una locura que recorre el mundo de hoy desde Líbano, tierra natal del autor, hasta Afganistán, desde Ruanda y Burundi hasta Yugoslavia, sin olvidar la Europa que navega entre la creación de una casa común y el resurgir de identidades locales en países como el Reino Unido, Bélgica o España.

    Desde su condición de hombre a caballo entre Oriente y Occidente, Maalouf intenta comprender por qué en la historia humana la afirmación de uno ha significado la negación del otro. Pero al mismo tiempo rechaza la aceptación resignada y fatalista de tal hecho. Su mensaje es que se puede ser fiel a los propios valores sin verse amenazado por los de los demás. Ejemplos históricos, filosóficos y religiosos ilustran su teoría.

    Cuando a Maalouf se le pregunta si se siente más libanés o más francés él responde que por igual. Y no lo hace por diplomacia: "Lo que me hace ser yo mismo y no otro -dice Maalouf- es que estoy a caballo entre dos países, entre dos o tres lenguas, entre varias tradiciones culturales. Ésa es mi identidad...". Identidades asesinas es un canto al ciudadano frente a la tribu, una llamada a la tolerancia.

    ResponderEliminar