Julia Bello
Bon dia a tots! Hui parlem sobre Julia Bello Bello, una dona amb ara noranta-nou anys, afectuosa i amable. Ens acompanya Antonio Valera Bello, el seu fill. Comencem!
Bon dia Antonio! Anem a parlar sobre la teua mare…Què ens pots dir de la seua infància?
Bon dia! La meua mare va nàixer el 17 de Juny de 1913, a Barcelona. Però, el seu poble va ser “Martín del Río” a Terol.
M’agradaria saber sobre la seua família…
Allí vivia amb els seus pares, Cándido i Juliana, i els seus cinc germans.
Cinc germans! Com podien estudiar tots?
Tan sols va estudiar la ensenyança primària, en un col·legi públic.
Després, als dotze anys es va traslladar a València, per a treballar servint en una casa.
Als dotze anys! Impressionant…Va tindre parella?
Sí, va conèixer al seu posteriorment marit, Domingo Valera González.
Com va anar la relació? I fills?
Van passar per moments molt difícils; la marxa de Domingo a files a la “Guerra Civil Espanyola”; també el van fer presoner per la “Guerra de L’Ebre” i després el servici militar… Pel que fa a fills, estem el meu germà, Pepe, i jo. També van tindre un altre fill, Domingo, però va morir als dos anys de vida per una malaltia als pulmons.
Domingo mor en mil nou – cents setanta – quatre. Actualment Julia, amb noranta – nou anys, té quatre néts i quatre besnéts, a banda de sempre, un gran somriure en la cara.
SOFÍA VALERA - 2n ESO -
UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA:
Hui entrevistarem a un home que va viure la Guerra Civil,
Don José Horaci Menéndez
Bon dia, Don José Horaci, podria dir-nos com era la societat espanyola en la seua joventut?
-Bé, en la Guerra Civil, la societat es dividia en dos bàndols, els republicans i els nacionalistes, dirigits per Franco.
Què passava amb la Guerra?
-Si havies anat a l’exèrcit l’any obligatori, els republicans podien cridar-te per lluitar contra els nacionalistes en qualsevol moment.
I si una persona no anava?
-Els republicans anaven a la teua casa. En cas de trobar-te allí, si no t’ afegies al seu bàndol, t’assassinaven.
I això va passar amb algun familiar seu?
-Desgraciadament amb el meu sogre, però anava a un amagatall que hi havia al seu camp. Mai el
On vivia durant la Guerra Civil?
-En San Claudi, un poble xicotet a 6 km d’Oviedo, però me’n vaig haver d’anar fora uns 2 o 3 anys, ja que els nacionalistes s’establiren a ma casa. Quan tornarem tot estava destruït menys dos cases: la meua i altra, la qual, abans he dit, va ser residència dels nacionalistes.
Quan va acabar aquesta guerra, vosté es va traure la seua oposició d’ enginyer en armament de material, no?
-Sí, vaig traure el nº1 i van donar-me tres opcions: anar a treballar a un poble d’ Albacete, a un d’ Almeria o a Algemesí. Geogràficament, vaig triar la tercera opció.
Va haver de aprendre el valencià?
-Sí, però no vaig poder parlar mai l’ idioma i això m’ha donat molts problemes al llarg de la meua estància en terres valencianes.
O siga, que recomanaria a tots els xiquets valencians aprendre l’idioma de la seua terra?
-Home, per suposat. És una obligació per a qualsevol xiquet valencià. Encara que només aquest idioma servisca per a Catalunya i per a la Comunitat Valenciana, li ajudarà moltíssim en la seua vida.
Retirem alguna pregunta?
-No, cap.
ALEJANDRO REQUENA MENÉNDEZ - 2n ESO - A
Hoy tenemos el privilegio de presentaros a un autor valenciano, amante de la literatura y de la cultura valenciana. Fue ganador al mejor microrrelato en castellano del concurso de "Microrrelatos de terror y gore", del Festival de Cine y de Terror de Molins de Rei y finalista en el ámbito de terror con otro de ellos. Fruto de esta afición, en junio de este mismo año publicó su primer libro, Microrrelats en valencià.
