Del 28 de gener al 3 de febrer
“La València de
Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta”
Durant uns dies podrem disfrutar al col.le d'esta exposició. Este autor es treballarà en 4rt ESO. Ja ho han fet els de 2n de Batxillerat. A continuació publiquem unes lletres de la professora on ens explica alguna dada més del poeta:
Vicent Andrés Estellés
Acabem de veure
aquest meravellós autor en 2n de Batxillerat. Com sempre, és un plaer
retrobar-se amb el poemes tan senzills i tan plens de sentit del valencià més
important del S. XX pel que fa a aquest gènere.
Els
experts parlen d’ell com de l’Ausiàs March de l’actualitat. També diuen que, a
partir d’ell, el gran Ausiàs seria l’avi de la poesia valenciana i Vicent
Andrés Estellés el pare.
Qualificacions
a banda, res millor que tornar a les paraules.
Treballe amb
molt d’amor un idioma
que em serà
molt censurat de vegades.
Ho pense, ho
sé, i no em puc aturar,
car he de dir
coses molt necessàries
per al futur de
l’idioma que empre.
Vindrà un jorn
que ho reconeixeran.
Em buscaran,
però no em trobaran.
Llavors diran,
però en vers: quina pena!
Enllaç amb un vídeo on es pot escoltar el poema musicat: http://www.youtube.com/watch?v=KtN-gYug29g
Poema dedicat a la seua filla, que va morir amb pocs
mesos.
Cançó de bressol
Jo tinc una
Mort xicoteta,
meua i ben meua
només.
Com jo la
nodresc a ella,
ella em nodreix
igualment.
Jo tinc una
Mort xicoteta
que trau els
peus dels bolquers.
Només tinc la
meua Mort
i no necessite
res.
Jo tinc una
Mort xicoteta
i és, d’allò
meu, el més meu.
Molt més meua
que la vida,
amb mi va i amb
mi se’n ve.
És la meua ama,
i és l’ama
del corral i
del carrer
de la llimera i
la parra
i la flor del
taronger.
Un
altre, per mostrar el seu amor a la cuina:
M’agraden molt
les albergínies
i tu les fas
molt bé,
exactament les
deixes en el seu punt d’oli i farina.
És una delícia
de les dents,
com abans ho és
de la mirada,
en llesques com
palaies,
gustosament
se’m desfan a la llengua.
Demore el got
de vi per fruir-lo més.
Per aquestes
belles i molt agradables albergínies
que tu m’has
enllestit
faria l’única
cosa que no pensava fer:
casar-me,
casar-me, és clar, amb tu.
Allarga’m el
pitxer.
Gràcies
Si
voleu més, ací teniu uns enllaços:
LOLA MORENO
